MUNTATGE AV

A continuació ús explicaré els diferents tipus de muntatge i la seva corresponent classificació:

EXPRESSIVITAT EN EL MUNTATGE:

Temps continu:

• Narració normal: progressió de la narració de la pel·lícula caracteritzada pot seguir l'ordre cronològic natural de l'escena, no hi ha salts naturals, sense talls i tot de manera ordenada.

• Pla seqüència: abraca una seqüència completa, fixa o normalment en moviment per fer que l'espectador se senti més proper. Sense talls, és més realista i cal molta planificació.

Temps discontinu:

• El·lipsis: s'utilitza per ometre el temps natural/ real que no es necessari.
• Muntatge en paral·lel: associar dues escenes que succeeixen en dos escenaris diferents però que es desenvolupen de manera simultània. Es van intercalant les escenes normalment.

• Muntatge altern: es basa també en escenes que passen simultàniament en escenaris diferents, però aquesta vegada no es van intercalant.
• Flashback: salts en el temps cap enrere, cap al passat. S'ha de deixar molt clar quin és el moment present.
• Flashforward: salts en el temps cap endavant, cap al futur. S'ha de deixar molt clar quin és el temps present.

MUNTATGE SEGONS EL CONTINGUT:

• Narratiu: forma clàssica del muntatge, explica els fets i les accions cronològicament, bé anant cap endavant o cap enrere, amb una estructura molt fàcil de seguir.
• Ideològic: utilitza gestos, símbols, emocions, etc., per construir una història.

• Conceptual o metafòric: utilitza la imatge o el pla de forma que suggereix algun missatge extra o algun significat més.
• Constructiu: combinar dues o més escenes que apareixen segudes però no són interpretades de forma independent.

• Rítmic: poden ser de diferents ritmes:

1. Picat o analític: successió de plans de curta durada que apareixen a un rítme molt ràpit, per provocar dinamisme.
2. Sintètic: successió de pocs plans de molta durada, crea un ritme lent i monòton. S'utilitza al final de la pel·lícula.
3. In crescendo: Són plans molt llargs que cada cop es van fent més curts. Crea tensió o alerta en l'espectador, alguna cosa estarà a punt de passar.
4. Decreixent: són plans molt curts que cada cop es van fent més llargs. Per crear cama, serenitat, com per exemple després d'una persecució.
5. Arrítmic: plans llargs i plans curts alternats on cap dels dos aconsegueixen predominar sobre l'altre. Per crear caos, confusió.

MUNTATGE TÈCNIC:

Podem trobar diferents transicions:

• TALL: obliga a l'espectador a interpretar una nova imatge. Ho poden fer sense que les escenes tinguin relació, creant inquietud, o tenint relació, que llavors crea sensació de continuïtat.
• SORTIDA DE CAMP: el personatge que apareix en escena ha de desaparèixer, un cop fet això es pot fer un tall o una el·lipsi.
• FOSES:

1. Fosa en negre: és el més antic dels recursos. Consisteix a enfosquir la pantalla per provocar l'apertura/aparició d'una nova escena. S'utilitza per evitar els talls i provocar l'el·lipsi.
2. Fosa blanca: consisteix a emblanquir la imatge.
3. Desenfocament: s'utilitzava als anys 40 per introduir flashbacks, el·lipsis, etc. Desenfoquen una imatge o pla i s'enfoca el següent. Normalment de manera gradual.
4. Encadenada: l'última imatge del pla es va difuminant o diluint mentre és sobre impressiona la següent.

• ESCOMBRAMENT: la càmera es mou amb certa velocitat d'un objecte o personatge a un altre.
• CORTINETES: consisteix a desplaçar la imatge cap a una banda o una altra o cap a dalt o a baix.