Dirty dancing 1) Plans GRAN PLAN GENERAL: Mostra un gran paisatge o una multitud. L'entorn és més important que la persona. Normalment té valor descriptiu, però pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la petitesa d'un ésser. PLA GENERAL: Mostra un escenari ampli en el que s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament. PLA DE CONJUNT: Abraça un petit grup de persones. Interessa l'acció. La persona queda encaixada dins un espai PLA SENCER: Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges. Interessa l'acció PLA AMERICÀ O TRES QUARTS: Els límits superior i inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. PLA MITJÀ: Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del pers...
Les lleis de la Gestalt són unes regles que expliquen l'origen de les percepcions a partir dels estímuls, donen suport al principi que el tot és més que la suma de les parts, idea que des de principis del segle XX va intentar substituir a la de que la sensacions són el resultat de la simple suma de percepcions individuals. Aquestes lleis es van originar a l’escola psicológica Gestalt a Alemania. Els seus creadors i impulsors van ser Max Wertheimer, Kart Koffka i Köhler. Aquests, en un laboratori de psicologia experimental, van observar que el cervell humà organitza les percepcions com totalitats dacord amb les lleis les quals van nomenar lleis de la percepció. Les principals lleis de la forma que regeixen la percepció sintética dels estímuls són: LLEI DE LA PROXIMITAT : els elements propers es capten com a part d’una mateixa figura. LLEI DE LA SIMILITUD: Els elements semblants són percebuts com a pertanyents a la mateixa forma....
EL CAMP: és tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar. FORA DE CAMP: és tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem. LLEI DE LA MIRADA: És aquella llei en què tota persona, animal o cosa, dins el requadre fotogràfic deu tenir més espai lliure cap a la seva part frontal que el que ocupa la seva part posterior, independentment de l'amplitud del que abastat en l'enquadrament de la presa. Fins i tot podem retallar la vora del requadre fotogràfic, la part de l'element gràfic en qüestió per la seva part posterior, si aquest es troba en un pla proper a la càmera o és de dimensions molt grans. CENTRES D'INTERÈS: Tota fotografia ha de tenir un motiu principal al qual dirigir-se la mirada, el centre d'interès és l'el...
Comentarios
Publicar un comentario